Cosas de Mireia Covas

Hi havia una vegada un paradís amagat a una illa, fet de parets de màrmols metafòrics que morien al mar. Dins aquest paradís les hores i els minuts es confonien i l'única mesura de temps era el renou salvatge de les onades i la brisa. Els marmolets, que habitaven sense preocupacions l'arena i les roques d'aquest lloc, gaudien d'un clima càlid i una vida sense preocupacions. La roba no era necessària, i com a qualsevol paradís, no existien els diners. Com havien d'existir, si no hi havia res susceptible de tenir preu? És fàcil imaginar que els habitants de Màrmols eren feliços, amb només alguns maldecaps: estimar-se, tocar-se, sentir-se en pau i llibertat, conviure. Així era aquest lloc, i així hauria d'haver seguit per sempre. Però l'arribada dels fatxendes, dolents, malparlats i amb la cultura dels diners com a única educació va espatllar aquesta utopia, moments abans tan real. La invasió fatxenda de Màrmols no va ser gradual; com totes les coloni